Les retallades pressupostàries

comprometen la funció de la universitat pública

La Federació d’Ensenyament de CCOO ha elaborat un estudi (estudi complet) que analitza l’evolució dels pressupostos de les universitats públiques espanyoles entre els anys 2009 i 2013 on es pot observar clarament la forta caiguda de la despesa en l’ensenyament universitari a partir de 2011.

Les retallades en finançament i les nefastes polítiques de beques i preus públics comprometen, en aquests moments, la funció del sistema universitari públic. Si aquesta situació s’allarga, els efectes seran irreparables a mitjà i llarg termini.

Les dades dels pressupostos de les universitats ens permeten comprovar que, entre els anys 2009 i 2013, la inversió en educació superior ha disminuït en més de 1.226 milions d’euros, la qual cosa suposa un 12,32% menys de finançament per al conjunt de les universitats. Si tenim en compte que l’IPC va augmentar un 9,6% entre desembre de de 2008 i desembre de 2013, la pèrdua de finançament s’incrementa fins al 21,92%.

Si fem el mateix càlcul entre 2010 —l’any amb un nivell més alt en despesa universitària de les últimes dècades— i 2013, la retallada augmenten fins a més d’1.388 milions d’euros, un 13,72% menys. Si hi afegim el 8,7% d’increment de l’IPC en aquest període, la reducció s’incrementa fins al 22,42%.

Aquesta disminució del finançament de les universitats públiques ha coincidit amb un augment de l’alumnat de més del 9%, entre 2009 i 2013: hem passat d’1.430.147 alumnes en el curs 2008-2009, a 1.561.123 alumnes matriculats en el curs 2012-2013.

No obstant això, a partir del curs 2012-2013 —amb dades encara provisionals—, s’observa un canvi de tendència, provocat per les reformes en les polítiques de preus públics, beques i ajudes a l’estudi aprovats pel Govern, que es consolida en el curs 2013-2014. El nombre d’estudiants matriculats disminueix per l’augment dels preus públics i la disminució de les beques, i no pas pel descens de població, com afirma el Ministeri d’Educació, ja que mentre la població disminueix des de 2008, el nombre d’estudiants matriculats es van incrementar fins al curs 2011-2012, com es pot comprovar en l’estudi realitzat per la Federació d’Ensenyament de CCOO.

La implantació d’aquest sistema ha provocat un increment desmesurat dels preus de les matricules universitàries —amb una reducció afegida de les beques— i unes diferències entre comunitats autònomes que són inacceptables, perquè atempten contra la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés als estudis universitaris.

D’altra banda, el presumpte augment del finançament de les universitats no ha estat tal, ja que l’augment d’ingressos obtinguts per l’increment del cost de la matrícula per a l’alumne no ha compensat les retallades en el finançament que els diferents governs autonòmics han aplicat a les transferències cap a les universitats públiques.

Si analitzem les dades globals dels pressupostos de despeses de les universitats públiques, desglossats per capítols, comprovem que les retallades s’han centrat fonamentalment en les despeses de personal i inversions (capítols I i VII). En total, els costos de personal s’han reduït 434 milions d’euros des de 2010, la qual cosa representa un 31,3% dels 1.226 milions que ha perdut el sistema universitari entre 2009 i 2013.

Igualment, s’han perdut més de 807 milions d’euros en inversions si comparem les dades de 2009 amb 2013, que representa que gairebé un 66% del total de les retallades en aquesta partida de despeses. Si prenem com a referència 2010, la quantitat invertida es redueix en 763 milions d’euros, la qual cosa suposa un 55% del total de les retallades.

Les transferències corrents i de capital de les administracions públiques a les universitats s’han reduït any rere any: el 2013 la quantitat total va ser de 5.668 milions d’euros, que és inferior als 5.858 milions transferits el 2004 per les administracions educatives.

Catalunya lidera amb gran diferència la desigualtat entre universitats: si excloem la UNED —que depèn exclusivament de l’Estat i és la universitat menys retallada des del 2010 (-1.3%)—, al nostre país tenim els dos extrems en la taula que són la UPC, amb una retallada del 34% i la UB, amb una reducció del 4.4%.

Davant les dades exposades en l’estudi, CCOO denunciem que la reducció dels pressupostos destinats a l’educació superior que han fet les administracions central i autonòmiques està dificultant el desenvolupament de les funcions bàsiques de servei públic d’educació superior, que la Llei orgànica d’universitats (LOU) assigna a les universitats en l’article 1.

El “Document de millora i seguiment de les Polítiques de Finançament de les Universitats per promoure l’excel·lència acadèmica i incrementar l’impacte socioeconòmic del Sistema Universitari Espanyol (*SUE)”, elaborat i aprovat pel Consejo de Universidades i la Conferència General de Política Universitària a l’abril de 2010, va proposar una sèrie de mesures per millorar el finançament del sistema universitari, entre les quals es trobava la d’impulsar un nou marc de finançament sostenible, suficient, equitatiu i eficient.

Però no s’ha complert cap dels compromisos adquirits per l’Administració general de l’Estat, les comunitats autònomes i les universitats per al període comprès entre 2010 i 2020 i la situació actual és pitjor que la que es va analitzar en aquell moment: els problemes de finançament s’han agreujat i el sistema és ara menys sostenible, clarament insuficient, poc eficient i cada vegada menys equitatiu.

Les universitats han de tenir una autonomia financera —amb la consegüent transparència i rendició de comptes—que els garanteixi la suficiència econòmica per poder desenvolupar, amb garanties, les funcions que la llei els encomana.

El finançament públic de les universitats segueix sent un dels problemes més importants: és necessari recuperar els nivells d’inversió perduts i aconseguir un compromís global per construir una universitat pública de qualitat al servei de la societat del segle XXI.