La Seguretat Social dóna la raó a CCOO i emet la Targeta sanitària europea per a investigadors amb contracte predoctoral

L’Institut Nacional de la Seguretat Social, en resposta a una sol·licitud de CCOO, ha emès un informe en què deixa constància que s’ha procedit a modificar el criteri administratiu inicial i ja emet la targeta sanitària europea per a tots els treballadors amb contracte temporal amb una durada igual o superior a 2 anys, a més de per a tots els treballadors indefinits que ja accedien a aquest document.

 

El conflicte obert fa uns mesos amb el registre dels contractes predoctorals ha servit a CCOO per cridar l’atenció de la situació que patien aquests treballadors, juntament amb la resta de persones amb contracte temporal, en relació a l’emissió de la targeta sanitària Europea (TSE).

La Targeta Sanitària Europea (TSE) és el document personal i intransferible que acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que siguin necessàries, des d’un punt de vista mèdic, durant una estada temporal en els països de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, d’acord amb la legislació del país d’estada, independentment de que l’objecte de l’estada sigui el turisme, una activitat professional o els estudis.

Tot i que la Seguretat Social, responsable jurídica del reconeixement del dret a l’atenció sanitària, sempre ha reconegut els ple dret de tots els treballadors que cotitzen a Espanya a l’atenció sanitària quan viatgen a algun país de la Unió Europea, només els que disposaven d’un contracte indefinit podien exercir aquest dret mitjançant la titularitat d’una targeta sanitària europea. La resta de treballadors amb contracte temporal accedien al reconeixement d’aquest dret mitjançant un certificat provisional substitutori amb una vigència de 90 dies, que, en cas de necessitat, havia de ser periòdicament renovat a instància del beneficiari.

Malgrat que en tots dos casos el dret a l’atenció sanitària es realitzava amb idèntic abast, el fet de que alguns treballadors haguessin de recórrer al certificat provisional substitutori generava importants inconvenients, sobretot en aquells treballadors que, com els investigadors predoctorals, passen a l’estranger períodes de temps superiors als 90 dies.

El criteri que guiava aquesta decisió de l’administració pública era, segons la pròpia Seguretat Social, d’índole preventiva, en el sentit d’evitar que els seus titulars incorrin per desconeixement en despeses indegudes que després haurien de reintegrar per fer ús de la TSE en períodes en els que el seu dret a l’exportació havia decaigut.

CCOO, malgrat que compartim el criteri de prudència que expressa l’administració pública, hem insistit que aquest criteri ha de ser compatible amb la plena garantia d’accés als drets de protecció social dels treballadors. I és per això que vam reclamar davant la Seguretat Social el canvi de criteri de manera que els treballadors amb contracte temporal amb una durada igual o superior a la vigència de la mateixa targeta sanitària europea (2 anys) hi poguessin accedir.

L’Institut Nacional de Seguretat Social, en resposta a aquesta sol·licitud de CCOO, ha emès un informe en què deixa constància que ja ha procedit a modificar el criteri administratiu inicial i ja emet la targeta sanitària europea per a tots els treballadors amb contracte temporal amb una durada igual o superior a 2 anys, a més de per a tots els treballadors indefinits que ja accedien a aquest document.

CCOO recorda que tots els treballadors cotitzants a Espanya poden accedir a la targeta sanitària europea, amb una validesa de 2 anys, o el corresponent certificat provisional substitutori, amb una validesa de 90 dies, amb idèntiques prestacions en ambdós casos, a través de qualsevol oficina de la xarxa CAISS de la Seguretat Social i dels seus serveis en línia.

Segons les últimes dades publicades per la Comissió Europea (2015), cada any exerceixen aquest dret a la portabilitat del dret a l’atenció sanitària a la Unió Europea 3,8 milions de persones amb residència a Espanya. De tots ells, 2,8 milions de persones ho fan mitjançant la targeta sanitària europea i una mica més de 800.000 mitjançant el corresponent Certificat Provisional Substitutori

El Ministeri d’Ocupació fa marxa enrere en la modificació unilateral dels codis dels contractes predoctorals

El passat divendres 3 de març el Ministeri d’Ocupació va fer públic que rectifica amb caràcter immediat la modificació que havia realitzat en el codi dels contractes predoctorals, modificació que implicava assignar-los el codi 420, corresponent als contractes en pràctiques, en lloc del que tenien originàriament (el 401, que es correspon amb els contractes de durada determinada). Aquest canvi, tot i que per si mateix no implicava canviar la naturalesa dels contractes, si podia implicar perjudicis en el reconeixement de drets a les persones amb contracte predoctoral.

 

CCOO hem denunciat aquest canvi -realitzat de manera unilateral pel govern- des que en vam tenir coneixement. En aquesta línia, al desembre de 2016 vam sol·licitar expressament en la Comissió Executiva de l’INSS que es fes marxa enrere a la modificació, i vam fer arribar la mateixa petició – per escrit- a l’INSS al gener de 2017. Igualment, al febrer d’enguany vam reiterar aquesta petició a les Secretaries de Estat d’Ocupació i Seguretat Social.

En aquest sentit, resulta com a mínim paradoxal que, segons la nota de premsa del Ministeri, hagi estat el diàleg entre aquest i la Conferència de Rectors Universitaris (CRUE) la que hagi fet possible la marxa enrere en les modificacions. I diem que resulta paradoxal perquè tota aquest nyap prové, d’una banda, del fet que la CRUE va demanar que es canviessin els codis en els contractes, i d’una altra, del fet que el Ministeri d’Ocupació, responsable en última instància de la correcta codificació, va acceptar la petició.

La realitat és una altra: les gestions realitzades per CCOO des que vam tenir coneixement del canvi, les nombroses denúncies presentades per CCOO a Universitats, al CSIC i a Organismes Públics d’Investigació, les assemblees realitzades amb les persones amb contracte predoctoral, en definitiva, la mobilització sindical amb les persones afectades explica molt millor les veritables raons del canvi en la posició del govern.

 

S’ha corregit aquest nyap, però en queden bastants més per corregir. I de més importants. El Ministeri d’Ocupació acaba la seva nota dient que “El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social coincideix amb la CRUE en l’objectiu que siguin dissenyades les millors condicions per al desenvolupament de la carrera investigadora…“. Han de posar-se a treballar ara mateix: obrint el diàleg social perquè els pressupostos generals de l’Estat acabin amb la fracassada via de l’austeritat i apostin per un canvi de model productiu en el que la inversió en Recerca ha de ser una de les seves principals palanques. El Ministeri té l’oportunitat també d’apostar, com diu, pel desenvolupament de la carrera investigadora creant ocupació pública, estable i de qualitat, a les Universitats i els Organismes Públics d’Investigació, per permetre que la inversió que es realitza en els contractes predoctorals i d’accés no sigui flor d’un dia, sinó que doni continuïtat al sistema de ciència. El govern i la CRUE tenen l’oportunitat, obrint la negociació amb les organitzacions sindicals, per millorar les condicions (salarials i laborals) en què es desenvolupen tots els contractes d’investigació (no només els predoctorals).

Canvi en els contractes dels PIF. Què estem fent a CCOO?

Els mitjans de comunicació s’han fet ressò del canvi de codi a efectes de seguretat social dels contractes del Personal Investigador en Formació. Aquests contractes, fins ara s’inscrivien a la seguretat social com contractes d’obra i servei i han passat a fer-ho com contractes en pràctiques.

El canvi ha estat ordenat pel Ministerio de Empleo y Seguridad Social i executat per les universitats, tal i com reconeix la CRUE. En cap moment des de les universitats s’ha informat d’aquesta modificació a les persones afectades. Tampoc s’ha informat als comitès d’empresa, ni als diferents òrgans de la universitat, i desconeixem quin destí s’ha donat a l’estalvi en cotitzacions que ha suposat el canvi normatiu per a les universitats.

El comunicat de la CRUE sembla més destinat a justificar la mesura, per la via de considerar-la irrellevant, que a defensar als investigadors predoctorals, davant d’un atac als seus drets laborals. Està en qüestió, en aquests moments, si s’ha produït una veritable modificació contractual (nosaltres entenem que seria absolutament il·legal sense el consentiment de les persones contractades) o només un canvi del tipus de cotització per a la seguretat social, i quines són les conseqüències reals.

Des de CCOO estem desenvolupant a tot l’estat espanyol una campanya de denúncies a inspecció de treball i d’enviament de cartes adreçades als equips rectorals (la primera va ser presentada a la UB el passat 20 de febrer) per a assegurar que no s’ha produït cap perjudici per les condicions laborals dels investigadors predoctorals i que es mantindran tots els seus drets. Si la resposta no és positiva, engegarem accions judicials i de mobilització de manera unitària amb les diferents associacions d’investigadores precàries, forces sindicals i organismes unitaris.

A Catalunya, el passat dia 23 vam demanar una reunió urgent de la Mesa Paritària del Conveni del PDI laboral per conèixer les explicacions que fins ara les universitats s’han negat a donar als comitès d’empresa. Tan bon punt es produeixi us informarem dels seus resultats per a valorar col·lectivament la resposta rebuda i les possibles accions que s’escaiguin.

CCOO Universitats