L’Institut Nacional de la Seguretat Social, en resposta a una sol·licitud de CCOO, ha emès un informe en què deixa constància que s’ha procedit a modificar el criteri administratiu inicial i ja emet la targeta sanitària europea per a tots els treballadors amb contracte temporal amb una durada igual o superior a 2 anys, a més de per a tots els treballadors indefinits que ja accedien a aquest document.
El conflicte obert fa uns mesos amb el registre dels contractes predoctorals ha servit a 
CCOO per cridar l’atenció de la situació que patien aquests treballadors, juntament amb la resta de persones amb contracte temporal, en relació a l’emissió de la targeta sanitària Europea (TSE).
La Targeta Sanitària Europea (TSE) és el document personal i intransferible que acredita el dret a rebre les prestacions sanitàries que siguin necessàries, des d’un punt de vista mèdic, durant una estada temporal en els països de l’Espai Econòmic Europeu o Suïssa, d’acord amb la legislació del país d’estada, independentment de que l’objecte de l’estada sigui el turisme, una activitat professional o els estudis.
Tot i que la Seguretat Social, responsable jurídica del reconeixement del dret a l’atenció sanitària, sempre ha reconegut els ple dret de tots els treballadors que cotitzen a Espanya a l’atenció sanitària quan viatgen a algun país de la Unió Europea, només els que disposaven d’un contracte indefinit podien exercir aquest dret mitjançant la titularitat d’una targeta sanitària europea. La resta de treballadors amb contracte temporal accedien al reconeixement d’aquest dret mitjançant un certificat provisional substitutori amb una vigència de 90 dies, que, en cas de necessitat, havia de ser periòdicament renovat a instància del beneficiari.
Malgrat que en tots dos casos el dret a l’atenció sanitària es realitzava amb idèntic abast, el fet de que alguns treballadors haguessin de recórrer al certificat provisional substitutori generava importants inconvenients, sobretot en aquells treballadors que, com els investigadors predoctorals, passen a l’estranger períodes de temps superiors als 90 dies.
El criteri que guiava aquesta decisió de l’administració pública era, segons la pròpia Seguretat Social, d’índole preventiva, en el sentit d’evitar que els seus titulars incorrin per desconeixement en despeses indegudes que després haurien de reintegrar per fer ús de la TSE en períodes en els que el seu dret a l’exportació havia decaigut.
CCOO, malgrat que compartim el criteri de prudència que expressa l’administració pública, hem insistit que aquest criteri ha de ser compatible amb la plena garantia d’accés als drets de protecció social dels treballadors. I és per això que vam reclamar davant la Seguretat Social el canvi de criteri de manera que els treballadors amb contracte temporal amb una durada igual o superior a la vigència de la mateixa targeta sanitària europea (2 anys) hi poguessin accedir.
L’Institut Nacional de Seguretat Social, en resposta a aquesta sol·licitud de CCOO, ha emès un informe en què deixa constància que ja ha procedit a modificar el criteri administratiu inicial i ja emet la targeta sanitària europea per a tots els treballadors amb contracte temporal amb una durada igual o superior a 2 anys, a més de per a tots els treballadors indefinits que ja accedien a aquest document.
CCOO recorda que tots els treballadors cotitzants a Espanya poden accedir a la targeta sanitària europea, amb una validesa de 2 anys, o el corresponent certificat provisional substitutori, amb una validesa de 90 dies, amb idèntiques prestacions en ambdós casos, a través de qualsevol oficina de la xarxa CAISS de la Seguretat Social i dels seus serveis en línia.
Segons les últimes dades publicades per la Comissió Europea (2015), cada any exerceixen aquest dret a la portabilitat del dret a l’atenció sanitària a la Unió Europea 3,8 milions de persones amb residència a Espanya. De tots ells, 2,8 milions de persones ho fan mitjançant la targeta sanitària europea i una mica més de 800.000 mitjançant el corresponent Certificat Provisional Substitutori
que, tal com defensava l’advocada del Gabinet Jurídic de CCOO, un docent de la UPF (i membre del Comitè d’empresa per CCOO) que va tenir diversos contractes com a professor associat entre el 2008 i el 2012, ha de veure reconegut el caràcter d’indefinit no fix de la seva relació contractual. En aquest cas al professor se li havia denegat la renovació del seu contracte d’associat i, per tant, la sentencia estableix el dret a la indemnització corresponent per acomiadament improcedent.
