Aixequem el vol o ens continuem arrossegant per terra?

Aixequem el vol o ens continuem arrossegant per terra?

Manifest llegit a la inauguració del sistema universitari català. Curs 2017-2018.

Si fem cas a les manifestacions dels responsables polítics de les diferents administracions i governs hem de donar per superada la crisi que va començar al 2007. Fins i tot hi ha qui parla de l’increment de la despesa pública o dels pressupostos més socials de la història.

A les nostres universitats la realitat és ben diferent. Les retallades pels pressupostos de les universitats públiques, que van arribar a tocar el moll de l’os al 2012, 2013 i 2014, estan molt lluny d’haver-se revertit i continuem en una acumulació de mancances que deixaran ferides difícils de superar.

A nivell de treballadores i treballadors, tant PAS com PDI, continuem arrossegant la major part de les retallades de drets i salaris, i la recuperació és parcial i extremadament lenta. L’aspecte més greu és, tanmateix, la disminució, envelliment i creixent precarització de les nostres plantilles. Hem de lamentar que l’acord que vam signar els sindicats amb el govern central per reduir la precarietat a les administracions públiques a un màxim de 8%, ha exclòs al PAS de les universitats, i ni tant sols pel que fa al PDI a començat a concretar-se en un pla suficient i pactat amb tots els agents socials i els equips rectorals.

Denunciem també que dins el sector públic i en concret a la Universitat de Vic, on la Generalitat juntament a altres administracions publiques locals com l’Ajuntament de Vic en tenen les màximes responsabilitats en la gestió de les condicions laborals, estan duent a terme una política de precarització de personal, acomiadaments indiscriminats i incompliments d’obligacions d’impagaments salarials.

No podem deixar passar per alt com continuen les dificultats per garantir l’accés del jovent, sigui quina sigui la seva situació econòmica a l’ensenyament superior. L’entestament del govern de la Generalitat a incomplir els acords del Parlament per rebaixar en un 30% els preus dels graus, perpetua una situació de discriminació per la gent treballadora que tots sabem que no es compensa realment amb l’increment de beques.

Estem en un moment decisiu, des de molts punts de vista, pel nostre país i pel seu sistema universitari. Entenem que la convocatòria del Pacte nacional d’Universitats correspon a aquesta convicció compartida per tots els sectors afectats i pel conjunt de la societat. CCOO, com a organització membre d’aquest pacte i com primer sindicat a les universitats, tant públiques com privades i al conjunt del país, fem una crida a posar fil a l’agulla i concretar les mesures necessàries per tenir la universitat que la nostra ciutadania es mereix.